Clítoris que punxen és un projecte de disseny col·lectiu d'armes d'autodefensa feminista en format taller que va tenir lloc en el Wetlab d'Hangar al setembre de 2018. En el més bàsic, és un curs per a identitats no masculines dominants de modelatge i impressió 3D. Més enllà d'això, és un procés col·lectiu de discussió i disseny de sistemes d'autodefensa (trans)feminista que travessa temes tan complexos com el de les violències, el de les diferents maneres d'entendre la defensa i l'atac, el de l'acció i organització col·lectiva i l'autogestió, el de la transformació del llenguatge i les relacions… En el fons, Clítoris que punxen és un espai de protecció, suport, defensa i cures.
L'origen del projecte està en el model 3D de clítoris que Odille Fillod va desenvolupar al costat d'un fablab i va alliberar el 2016 i en #powerprototyping, un projecte previ de Belén Soto amb Madlab Makers per a Becoming. El clítoris 3D és un objecte amb una càrrega narrativa molt potent sobre el desinterès amb el qual la Ciència i les estructures de poder han tractat al cos de la dona, i des d'ell es parteix en Clítoris que punxen per a reflexionar, imaginar, transformar i dissenyar col·lectivament espais i accions de defensa per a cossos oprimits a través d'eines de fabricació digital i dels coneixements del grup.
Al final d'aquesta primera edició es va redactar un text sobre el projecte i es va alliberar l'arxiu, tot acordant un protocol de compartició vinculat a contextos privats i de confiança.