En el taller de Maja Smrekar seguim el procés reproductiu dels eriçons de mar en relació amb el treball de l'artista i la distinció entre fertilització, fertilització in vitro i clonació.
Tots els mamífers produeixen gàmetes. Els òvuls i espermatozoides dels eriçons de mar són similars als nostres i per tant aquests animals han estat estudiats ja en el segle XIX com a organismes model en la biologia del desenvolupament.
Atès que els seus embrions són fàcils d'observar, poden proporcionar informació valuosa sobre la fertilització i el desenvolupament que s'aplica a tots els organismes, des de les meduses fins als humans. També poden servir com a organismes indicadors en els estudis ambientals per ex. poden assenyalar la presència de contaminació de l'aigua a agències mediambientals.
Durant el taller hem fertilitzat diversos lots petits d'òvuls i observat alguns passos de la seva fertilització sota el microscopi acompanyant amb xerrades i sessions teòriques les bretxes de temps entre les diferents etapes.
El taller es va establir com a model de referència per a definir la diferència entre fertilització, fertilització in vitro i clonació. El projecte “K-9_topology” de Maja Smrekar: ART_els meus” (2017) també va servir com a model de referència de juxtaposició. Maja i els seus col·laboradors van realitzar una situació in vitro perquè una de les cèl·lules reproductives fos substituïda per una cèl·lula somàtica no humana amb la finalitat de produir una cèl·lula híbrida, conservada en estat congelat com a escultura molecular.