OMS és un projecte que pretén estudiar les relacions que es produeixen entre les metodologies d'investigació artístiques i de disseny, les pràctiques de construcció d'"artesania electrònica i digital" i els processos d'innovació tecnològica. Per això busca casos d'estudi (un d'ells Hangar) on desenvolupar un treball de camp etnogràfic en què estudiar a una comunitat concreta i els artefactes que produeix.
Estudia a artistes que construeixen i creen instruments musicals i que comparteixen:
La computación ambiental y su producción de nuevos arreglos ecológicos se extiende mucho más allá del laboratorio -explotando intensivamente las labores vivas y las fricciones de animales y organismos no humanos a través de prácticas afectivas, semióticas y materiales cada vez más aceleradas-. Nuestras co-composiciones/devenires tanto con internet como con otras redes y/o dispositivos digitales se enredan cada vez más en nuestros “nosotres” no-locales.
Aquesta investigació proposa un relat que es desplaça del laboratori científic als "nous" laboratoris, dels experiments científics a l'experimentació col·lectiva i de les formes de documentació pròpies de la cultura experimental científica a les formes de registre de l'experimentació en art i disseny. Es busca pensar en com atendre pràctiques entre l'art i el disseny que succeeixen a "laboratoris" més enllà de les disciplines científiques i de les regulacions acadèmiques.
Projecte que recupera una de les estratègies ideades per Lucy Lippard, al final dels anys 1960, a la qual va anomenar "Suitcase shows" i que consistia en l'acció de portar al seu equipatge obres d'art conceptual d'un país a un altre.
Se suposa que les grans narratives són ineficaces avui en dia en una era de "post-ideologia". Però fins i tot en un món que es diu que està dirigit per algoritmes, la història és clau per tancar a les persones dins d'una quadrícula. Tant s'ha dit sobre el control a través de la gamificació, però massa poc es discuteix sobre el paper de la història. I si de fet els nostres social media són una barreja radical de joc interactiu i no / ficció, ¿no podrien llavors ser considerats una metaficció? ¿I què implica això en les regles de engagement? Podríem entrar i sortir?
Projecte de recerca col·laborativa i interdisciplinar. El estrogen de codi obert combina biohacking i disseny especulatiu per demostrar de quina manera tan arrelada l'estrogen és una biomolècula amb biopoder institucional. Open Source Estrogen és una forma de desobediència civil biotecnològica, que busca subvertir als agents biopolítics dominants del maneig hormonal, la producció de coneixement i la toxicitat antropogènica. El projecte comença amb una pregunta especulativa: què passaria si fos possible produir estrogen a la cuina?
Open Source Gendercodes (OSG) és un projecte centrat en el desenvolupament d'una plataforma de codi obert per a la producció d'hormones de creixement. El desenvolupament d'aquestes tecnologies de la bioproducció des de finals de 1800 fins al present està entrellaçat amb estructures de poder i marcs ideològics que han co-creat cossos, subjectivitats i gèneres.
Les dones poden tenir nombrosos problemes que poden detectar-se fàcilment mitjançant el flux vaginal.
El projecte pot resumir-se com la producció de petites plaques o xips d'acrílic amb quatre petits canals que seran construïts per una CNC, que en els seus extrems contenen pous petits amb reactiu per a l'avaluació i classificació de quatre possibles problemes que la dona pot tenir avaluant el flux vaginal. Els problemes són els següents: candidiasi, tricomoniasi, vaginosi bacteriana i cervicitis.
Resum / eixos de treball
1- [schizophyllumcheese] Com fer formatge amb Schizophyllum Commune. Pel que sembla, Schizo produeix els mateixos tipus d'enzims coagulants de lactosa que produeixen els microorganismes productors de lactobacils i formatge. Quan el formatge s'elabora amb fermentació Schizo més que amb fermentació lactobacilar, conté Beta-glucans i altres substàncies anticancerígenes.